Qui més qui menys, algun divendres o dissabte del mes de desembre té el tant esperat sopar d'empresa, jejejejejje. Tots els restaurants plens, la gent es vesteix com si anès de boda, veus als companys i no els reconeixes perque normalment van amb la roba de feina i aquell dia van tots engalanats, pintats...vaja...pintades, jejejj i de sobte descobreixes quina mena de persones treballa realment amb tu.
Els més seriosos o serioses passen a ser l'ànima de la festa i rius una estona llarga, i tant!
Comencem amb el vinet durant el sopar. Despres arribarà el "txin-txin" amb el xampany. Com que amb el vinet ja ens haurem excedit una miqueta, quan volem beure xampany despres de brindar, descobrim qui hi ha més liquid sobre la taula que a la nostra copa. Cosa que fa que ens la tornem a omplir. I els brindis s'aniran allargant....ara brindem per començar l'any amb bon peu...ara per demanar que sigui millor que aquest....ara perque ens toqui la loteria....ara perque em surti una altra feina....aixxxx, no, aquest no toca en aquest sopar.
Despres arriba el cafe, i què és un cafe sense un rajolinet? Porten els licors. A veure? i aquest quin gust té? ai! aquest no l'havia provat mai, mira! és bo; me'n poso una mica més d'aquest que no li he trobat el gust....I, així, aconseguim tastar tots els licors de la taula i gairebé els de la barra i tot. Comença la sobretaula, entre xupitos i cigarrets....i és en aquest moment quan comences a veure coses rares. Però si tu no fumes? i ets dels que posa verds els fumadors?....esgg que jo, abans fumava, sas? i mirra un de tant en tant....i te'n adones que a la boca li passa alguna cosa.
Toca decidir on anem a prendre alguna cosa. Però només una estoneta, eh!!. S'escull el lloc i tots de cap.
Timidament la gent comença a demanar algun cubata.....fins que el jefe descobreix quin combinat beu cadascú i quan encara no t'has acabat el primer, et mires les mans i descobreixes que tens un cubata a cada mà...mande? com pot ser?. Comences a veure que els companys de feina que són estirats com un pal d'escombra...tenen cintura!!!! la belluguen!!!! i les espatlles també!!!! i gairebé al ritme de la música!!!!. Primer la balleruca és molt discreta, fins que mires a la tarima del local i trobes a una companya de feina que acostuma a ser freda i seca, amb la melena al viento, i ballant...vaja! bellugant-se com si intentes rascar-se l'esquena i no hi pogues arribar.
La cosa es va degradant. Aquell que saludes timidament als matins i amb el que quasi no has creuat ni mitja paraula, s'acosta, et parla molt aprop...massa aprop, gairebé no l'entens, t'abraça i et diu que ets una tia genial!!...eng? perdon, nos han presentado?
I la cosa pot durar fins a les tantes de la matinada. Però arribat un punt, tothom està tant i tant content que és molt probable que a l'endemà no recordis res de res, cosa que els hi va de conya a aquells que volen continuar amb el seu aspecte de seriosos, responsables i treballadors.....mmmm....però sempre hi ha algu, que porta una càmara de fotos......
Però, normalment, o almenys en el meu cas, en tots els sopars d'empresa (mmmm...oficialment només n'he fet 5 o 6) m'ho he passat de conya!!!. He acabat bastant malament en quasibé tots (cosa que no s'ha de fer, però això toca en un altre post) però he rigut moltissim.
Aquest dissabte toca sopar d'empresa. Si les fotos són visibles ja les penjare(aquest any seré jo l'encarregada de recordar qui va caure del taburet del local, jejejejj....si no he estat jo, és clar!)
Bon sopar d'empresa a tothom!!!!!!
divendres, de desembre 15
dimecres, de desembre 13
....i la pregunta és???
Segur que des de finals de novembre no sentiu una altra cosa que no sigui....
"QUE FAREU/FAREM PER CAP D'ANY?".....la pregunta del millón!!!!!....i es que en aquestes dates tothom parla i pregunta el mateix...Cap d'Any?
Asins, que "pa no ser menos"....Que fareu per Cap d'Any?....
i ara si que volem milions de comentaris, valen????!!!!
"QUE FAREU/FAREM PER CAP D'ANY?".....la pregunta del millón!!!!!....i es que en aquestes dates tothom parla i pregunta el mateix...Cap d'Any?
Asins, que "pa no ser menos"....Que fareu per Cap d'Any?....
i ara si que volem milions de comentaris, valen????!!!!
dilluns, de desembre 11
Retrobaments
Quin cap de setmana!!! Va ser emocionant tornar a veure gent que feia 10 anys que no veia.
I es que fa uns quants caps de setmana vam decidir anar a passar un diumenge a la Val d'Aran...bé, més concretament a Vilac. El poble on anava a passar l'estiu. Des de ben petita, despres de St Joan, agafavem els "trastos" i cap a Vilac. Ens passavem tot l'estiu allà, i es per això que hi tenim tants amics, a part d'un munt de familia.
Va ser genial. No esperavem trobar a ningu, entre altres coses perque hi anavem de sorpresa i perque tenia ganes que el Mia conegues on havia passat tots els estius. Però va ser entrar al poble i trobar el meu millor amic, el David. Sempre anavem junts a tot arreu. Li va costar una mica reconeixe'm, però tant bon punt ho va fer, va baixar del cotxe i es va passar tot el matí amb nosaltres, posant-nos al dia de com estava tota la colla.
A part del David, vaig veure la Mer i el Jordi....emocionant. Era com si no hagues passat el temps. Despres vaig anar veien els grans, els pares, mares i avies dels meus amics....i fins i tot vaig recordar com es parlava en aranes!!! Em va costar una mica perque el tinc una mica rovellat, però al cap d'un moment ja estava superat, com si res, com si no hagues passat el temps.
Li vam inflar el cap al Mia amb tot d'anecdotes que ens havien passat, de com passavem els estius fent trastades, jugant, rient.....i el Mia reia!!!!!
La veritat es que va ser un diumenge inolbidable, poder ensenyar-li bocins de la meva infantesa al Mia i retrobar-me amb un pessic de gent que va ser molt important per mi.
I us deixo les fotos perque disfruteu del paisatge de la Val d'Aran
I es que fa uns quants caps de setmana vam decidir anar a passar un diumenge a la Val d'Aran...bé, més concretament a Vilac. El poble on anava a passar l'estiu. Des de ben petita, despres de St Joan, agafavem els "trastos" i cap a Vilac. Ens passavem tot l'estiu allà, i es per això que hi tenim tants amics, a part d'un munt de familia.
Va ser genial. No esperavem trobar a ningu, entre altres coses perque hi anavem de sorpresa i perque tenia ganes que el Mia conegues on havia passat tots els estius. Però va ser entrar al poble i trobar el meu millor amic, el David. Sempre anavem junts a tot arreu. Li va costar una mica reconeixe'm, però tant bon punt ho va fer, va baixar del cotxe i es va passar tot el matí amb nosaltres, posant-nos al dia de com estava tota la colla.
A part del David, vaig veure la Mer i el Jordi....emocionant. Era com si no hagues passat el temps. Despres vaig anar veien els grans, els pares, mares i avies dels meus amics....i fins i tot vaig recordar com es parlava en aranes!!! Em va costar una mica perque el tinc una mica rovellat, però al cap d'un moment ja estava superat, com si res, com si no hagues passat el temps.
Li vam inflar el cap al Mia amb tot d'anecdotes que ens havien passat, de com passavem els estius fent trastades, jugant, rient.....i el Mia reia!!!!!
La veritat es que va ser un diumenge inolbidable, poder ensenyar-li bocins de la meva infantesa al Mia i retrobar-me amb un pessic de gent que va ser molt important per mi.
I us deixo les fotos perque disfruteu del paisatge de la Val d'Aran
dilluns, de desembre 4
Excursió al riu!!!
No us espanteu!!! no vam anar d'excursió al riu la setmana passada. Ui!!! no, no, quin fred!!! Va ser després de l'Akelarre de Cervera.
Després de no aconseguir veure gairebé res de l'Akelarre perquè vam arribar tard a tot arreu, ens en vam anar a esmorzar a Guissona. Allà, amb un bon bocata i un bon café vam decidir d'anar al riu.
La primera idea va ser anar sense dormir gens. Anar a casa, agafar els banyadors, un entrepà i cap al riu. Però després vam decidir d'anar a dormir un parell d'horetes i anar a dinar al riu.
I així ho vam fer!!! No us penseu, no les tenia totes. Vaig pensar que la idea de dormir una parell d'hores es convertirien en dormir fins que se'ns acabes la son...però estava equivocada. A l'hora que haviem quedat estavem tots, preparats per anar al riu.
I dit i fet, cap al riu!!!
El primer que vam fer va ser dinar....després d'haver dormit només dues hores teniem una gana descomunal. Vam fer una miqueta d'aperitiu i ens vam menjar els bocates. Després, per fer baixar el dinar i no adormir-nos amb el solet que feia, ens vam posar les bambes i vam començar a caminar riu avall, com uns autèntics exploradors.
Només començar, vam tenir un petit accident....a la Imma se li van trencar les sandalies!!! Potser us semblarà que no n'hi ha per tant, però intenteu de caminar per dins el riu, ple de pedretes descalços. El Roca, molt galan, la va portar a coll-i-vet, i de tant en tant el Mia també. Vam caminar força i, en un moment del trajecte vam fer una guerra d'aigua...vam quedar ben xops!!! però aquesta era la idea, oi?
Per tornar al campament base vam decidir agafar el camí...deu n'hi do!!! haviem caminat bastant.
Quan vam arribar vam decidir de fer un petit trasllat buscant una miqueta més de sol i una bona bassa per fer unes capbussades.
Allà si que vam disfrutar!! L'aigua estava una mica freda, però només era un momentet i després estava bonissima!!!
Després dels banyets, ens agafava la son, tot estirats al sol....però tranquils, el Mia es va encarregar de no deixar-nos dormir, perque va començar una guerra de pedres....vaja!!! pedretes petites, eh!!!!
En resum va ser un bon final d'Akelarre i gairebé d'estiu...foc, musica, espuma, begudes, balls, unes remullades i....fins l'any que ve!!!
Ah!!! les fotos??...ja sabeu...cliqueu a So i disfruteu!!!
Després de no aconseguir veure gairebé res de l'Akelarre perquè vam arribar tard a tot arreu, ens en vam anar a esmorzar a Guissona. Allà, amb un bon bocata i un bon café vam decidir d'anar al riu.
La primera idea va ser anar sense dormir gens. Anar a casa, agafar els banyadors, un entrepà i cap al riu. Però després vam decidir d'anar a dormir un parell d'horetes i anar a dinar al riu.
I així ho vam fer!!! No us penseu, no les tenia totes. Vaig pensar que la idea de dormir una parell d'hores es convertirien en dormir fins que se'ns acabes la son...però estava equivocada. A l'hora que haviem quedat estavem tots, preparats per anar al riu.
I dit i fet, cap al riu!!!
El primer que vam fer va ser dinar....després d'haver dormit només dues hores teniem una gana descomunal. Vam fer una miqueta d'aperitiu i ens vam menjar els bocates. Després, per fer baixar el dinar i no adormir-nos amb el solet que feia, ens vam posar les bambes i vam començar a caminar riu avall, com uns autèntics exploradors.
Només començar, vam tenir un petit accident....a la Imma se li van trencar les sandalies!!! Potser us semblarà que no n'hi ha per tant, però intenteu de caminar per dins el riu, ple de pedretes descalços. El Roca, molt galan, la va portar a coll-i-vet, i de tant en tant el Mia també. Vam caminar força i, en un moment del trajecte vam fer una guerra d'aigua...vam quedar ben xops!!! però aquesta era la idea, oi?
Per tornar al campament base vam decidir agafar el camí...deu n'hi do!!! haviem caminat bastant.
Quan vam arribar vam decidir de fer un petit trasllat buscant una miqueta més de sol i una bona bassa per fer unes capbussades.
Allà si que vam disfrutar!! L'aigua estava una mica freda, però només era un momentet i després estava bonissima!!!
Després dels banyets, ens agafava la son, tot estirats al sol....però tranquils, el Mia es va encarregar de no deixar-nos dormir, perque va començar una guerra de pedres....vaja!!! pedretes petites, eh!!!!
En resum va ser un bon final d'Akelarre i gairebé d'estiu...foc, musica, espuma, begudes, balls, unes remullades i....fins l'any que ve!!!
Ah!!! les fotos??...ja sabeu...cliqueu a So i disfruteu!!!
Mes fotos!!!
Eooo!!!
Si cliqueu a So trobareu alguna que altra foto.
Apa-li a veure si us animeu a escriure!!!
Si cliqueu a So trobareu alguna que altra foto.
Apa-li a veure si us animeu a escriure!!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)