Caçadors de bolets per un dia

Un dia d'aquests que va ser festa...ara no recordo quin dia va ser, vam decidir anar a buscar bolets....o "caçar" com n'hi diuen ara. Jo sempre n'he dit "buscar", sabeu per quina raó ara se'n diu "caçar"? Ala, espero que això si que ho contesteu....uixxx...que marxo del tema....
La veritat es que no semblavem gaire boletaires per que...us explico:
Per començar, vam sortir de Sedo a les 8 del mati. A les 9 haviem quedat a Oliana amb l'Antonio i la Eli, i entre esmorzar (necessitava un cafe de "litro" per funcionar), xerrar i decidir on anavem (tot i que la Eli s'havia exactament on se'n feien), ens presentavem al bosc a les 10 del mati: "Hola bosc! venim a buscar bolets!"
Abans d'entrar-hi, però vam haver de fer un mos, perque, molt cafe, molt cafe, pero si no omplim l'estòmac...a més, els entrepans que et menges al bosc tenen un gust diferent que si te'l menges a casa...no se, potser son paranoies meves, però sempre he pensat que no hi ha res com un entrepà al bosc.
Despres de l'entrepà vam començar a buscar bolets. Tot i que vam arribar força tard al bosc, encara vam estar de sort i en vam trobar. Rovellons, alguna llanega, fredolics....tot i que bolet que trobavem, així una mica rarot, bolet que ensenyavem a la Eli per saber si era bo o dolent.
En un moment de la "cacera" vaig pensar que si amb nosaltres hagues vingut un professional dels bolets, ens hagues fet fora als 2 minuts perque nomes se'ns sentia a nosaltres. Quan trobavem un rovelló cridavem: "rovellooooooó"; si algú trobava un bolet dubtos se sentia: "ei!!! i si té el mateix color que el rovelló però diferent, és bo o no?"; "Roca on ets!!!!???"; "Eeeeehhhh, on sou!!!!"....i no ho deiem fluixet, és clar.
En la primera tongada vam trobar força bolets, sobretot l'Antonio i la Eli que vam aparèixer amb uns cistella ben carregada....es clar que despres ens vam confessar que tota la part de sota estava plena de molsa i només havien trobat els 4 bolets que es veiem a dalt de tot, jejejejejje.
Vam decidir agafar el cotxe i anar a un altre bosc, estavem engrescats en trobar-ne molts més. Abans d'agafar els cotxes, però, el Mia va fer una troballa: un fòssil, si, si, un fòssil. Vam intentar treure la pedra que envoltava el fòssil però no vam poder...si ens haguessin vist per un foradet els senyors de les cavernes s'haguessin fet un fart de riure, perque tot i que vam encastar la pedra contra una pedra més grossa, es va trencar la pedra grossa i la nostra troballa es va quedar intacte. Despres de molts intents vam decidir deixar el fòssil allà on l'haviem trobat. No se'ns va donar massa bé la feina dels arqueòlegs, que diguem.
En aquell moment l'Anna i el Marc ens van abandonar i van marxar cap a casa amb una bona cistelleta.
La resta vam agafar els cotxes a veure si donavem amb un bosquet ben carregat de bolets. Al primer forat que vam trobar i vam deixar els cotxes i ja estavem disposats a entrar al bosc quan de sobte...què és aquest soroll que sento? és la teva panxa? no és la teva!!!..que us sembla si abans dinem una miqueta. I dit i fet, vam treure el jalo dels cotxes, vam buscar un raconet amb una mica de sol, i apa! a jalar. Patates fregides, olives, entrepans i de postre, nino, nino, flan dhul...no,no...uns bons panellets!!!
Despres del dinaret ens feia molta mandra terrible, però vam agafar les cistelles i cap al bosc. Vam trobar bolets, si, si, molts bolets, però tots eren dolents. Vaja!! i ara que?. Com que encara teniem més gana de bolets, vam agafar els cotxes i cap a un altre bosc.
En aquest ultim també en vam trobar. També vam trobar un porc senglar, si, si, un porc senglar anomenat Roca....quin susto que ens va fotre, jejejejjeje.
Però estavem ja una mica cansats i es feia tard, així que vam decidir que ja haviem buscat prou bolets per aquell dia. Vam seure al camí i vam esperar a la resta. El Roca no apareixia, l'Antonio i la Eli encara en volien més i nosaltres tres jeiem a la vora del camí. De sobte vam sentir un porc...ostres, serà veritat?. Ens vam girar i vam començar a tirar pedres...vaja! a aquest porc senglar se li escapa el riure!!!!...jejejej...eren l'Antonio i la Eli!!! sort que no els vam tocar amb les pedres.
Un cop reunits tots i de cami cap a Sedo, vam parar a fer un beure. Quines ganes de seure!!! sembla mentida com n'arriba a ser de cansat això de "caçar" bolets. Vam xerrar una estona...de politica, de dibuixos animats, de series de fa 1000 anys..bé, de coses ben normals.
De sobte ens vam recordar que haviem d'anar a votar....corre, corre que no hi arribarem!!
Vam arribar a temps, bruts i cansats, però a temps i van votar....és clar!! ara recordo que era el dia 1 de novembre, jejejej...quin desastret.
Estavem reventats, però abans d'anar cap a casa, vam anar a veure els experts en bolets, els pares del Mia, no fos cas que se'ns coles algun bolet dolent cap a la paella. Els vam triar i uns els vam preparar per fer a la brasa i els altres per fer conserva...quina gana de nou!!!! però estavem tant cansats que la son va guanyar a la gana i ens en vam anar a dormir.
I com sempre, si voleu veure les fotos, a la barra de la dreta allà on hi diu So.